LLIBRE  “  Paraules al vent  “

Paraules al vent, és un recull dels vint treballs guanyadors - deu de cada categoria, individuals i en grup - del tercer concurs de Narrativa breu per a discapacitats intel·lectuals, on hi han participat més de 700 nois i noies de totes les edats d’arreeu del nostre país.

Els autors d’aquests textos, sense saer-ho, ens posen a les mans un tresor. Aquí s’hi aboquen sentiments, desitjos, angoixes, il·lusions, sobre tot il·lusions.

No són uns escrits políticament correctes, però parlen de qui són, de com són i del que pensen, dels seus sentiments, de la familia, dels amics, dels amors. Molts ho fan dels seus records, de les seves vivències, i també de les seves pors. 

Aprofiten la paraula escrita per dir i expressa tot allò que molts no són capaços de verbalitzar.

Ni han que us faran emocionar, d’altres somriure o entristir, però ben segur que cap us deixarà indiferents.

Pròleg d’en Vicent Sanchis Llàcer

La màgia de la paraula escrita

Hi ha magnífiques o pretensioses expressions teòriques que intenten explicar el perquè de la literatura. Què és literatura i què no. Hi ha experts –sovint ells mateixos són escriptors– que han provat de determinar al llarg d’aquests darrers segles quin element dotava de la màgia literària aquell text i, en canvi, no aquell altre. Aquestes consideracions han anat canviat en cada cultura i amb el pas del temps. Avui dia, per exemple, molts dels escrits científics no se’n consideren. També hi ha lletra impresa que podem llegir als diaris que no és estrictament literatura. És, senzillament, notícia. Perquè hi hagi literatura –és a dir, la màgia de la paraula escrita– hi ha d’haver la intenció de contar una història i la voluntat d’explicar-la amb una certa gràcia, allò que en podríem dir estil. Ara i aquí per fer bona literatura no cal ser ni Quim Monzó ni Jaume Cabré. N’hi ha prou complint aquestes dues intencions: contar una història i fer-ho amb paraules triades.

Per això, els membres que formem part del jurat del concurs de narrativa de l’Associació Alvent estem tan contents. Perquè hem pogut llegir-ne molta aquests dies. Ens ho hem explicat en els correus que hem intercanviat per decidir quins textos consideràvem guanyadors i quins, malgrat ser sincers, bonics i impactants, en quedaven al marge. No els podíem premiar tots. I, per contra, n’hi ha hagut molts que s’ho mereixien. I ens els hem mirat i remirat i ens hem barallat una mica. No ha estat fàcil arribar a les conclusions finals. Destriar en un grup els guanyadors, els finalistes i els accèssits de les dues categories: narracions individuals i col·lectives. Al final, no hem tingut més remei que decantar-nos i només marcar amb el color de la victòria uns quants. I ens sap molt greu, perquè n’hi ha que no apareixen en aquest recull i que ens han agradat, ens han alegrat o ens han entristit. Ens han commogut. Són literatura, bona literatura, i tenen la màgia de la lletra escrita.

Volem aprofitar aquest petit text introductori, doncs, per felicitar-vos a tots. Els que heu guanyat i els que heu participat. Ens heu contat històries reals o plenes de fantasia, històries personals o compartides, històries complicades o senzilles, històries de color o en blanc i negre, però totes elles ens han arribat al cor. Avui entenem una mica més bé les coses, podem ser una mica millors gràcies a vosaltres. Tot el mèrit és vostre. A part dels premis que hem concedit, n’hi ha un de més important. Tant els que heu estat seleccionats en aquest recull com els que no hi sou inclosos heu aportat als altres aquest toc de màgia especial. Heu fet bona literatura. Llegiu-vos, doncs. Llegiu-ne aquesta selecció i gaudiu-la. Mireu com es pot volar sense moure’s de la cadira, quantes coses es poden aprendre, que bonic o que dur pot ser arribar al cor dels altres. Hi veureu els colors pintats, grans amors dibuixats i esperats, barberies que serveixen per fer petits miracles, l’Oest americà explicat amb els sons més definidors, vaques ben curioses que van pel camp… Hi trobareu l’amistat, el dolor, l’estima, el desig,l’ambició i la impotència… Moltes felicitats perquè, potser sense saber-ho, sou mags dels sentiments i les lletres.

Vicent Sanchis

Periodista